jueves, 17 de enero de 2008


Abans que veurem enclaustrat en una fàbrica, com en una presó, abans que pidolar alló al que tinc dret, he preferit sublevarme i combatre metre a metre als meus enemics, fen la guerra als rics, atacan els seus bens. Cert, puc concebir que vostès haurien preferit que jo hem sotmetés a les seves lleis; que, como obrer dócil i acobardit, hauria creat riqueses a cambi de un salari irrisori i, cuan el meu cos estigués gastat i el meu cerbell embrutat, m´ hagués nat a morir a una cantonada del carrer. Aleshores no hem dirien «bandit cínic», sino «honrat treballador». Valent-se de la adulació, vostés m ´haurien otorgat inclús una medalla al treball. Els capellans prometen un parais als seus estafats; vostés son menys abstractes i per aixó ofereixen un tros de paper moll. Els hi agraeixo molt tanta bondat i tanta gratitut, senyors. Prefereixo ser un cínic conscient dels seus drets que un autómata o una estatua.

Alexandre Marius Jacob


Els obrers es dediquen a dessecar aquest pantà, arranquen la brossa, en una paraula, a netejar el terra: augmenten el seu valor, en fan una propietat més considerable; el valor que hi afegeixen es pagat amb els aliments que els hi proporcionen i, amb la suma dels seus jornals: el valor es converteix en propietat capitalista. Aquesta remuneració és insuficient: el treball dels obrers ha creat un valor; per tant, aquest valor és de la seva propietat. Els obrers no ho han vengut ni ho han cambiat; i tu, capitalista, no ho has guanyat.
Pierre Joseph Proudhon.