Els soldats rarament moren instantaneament al front, llevat que sofreixin una ferida molt greu en un òrgan vital, sovint sobreviuen en una intensa agonia durant llargues hores, debilitant-se mentre es dessagnen lentament i amaren els seus uniformes i el terreny on jeuen. Depenent de la gravetat de la ferida, poden retorçar-se i ser presa de doloroses convulsions amb espasmes musculars involuntaris, mentre els seus cors pugnen per continuar bombant. No és rar que passin hores xisclant.
Derek S. Zumbro
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario