lunes, 28 de enero de 2008
jueves, 17 de enero de 2008
Abans que veurem enclaustrat en una fàbrica, com en una presó, abans que pidolar alló al que tinc dret, he preferit sublevarme i combatre metre a metre als meus enemics, fen la guerra als rics, atacan els seus bens. Cert, puc concebir que vostès haurien preferit que jo hem sotmetés a les seves lleis; que, como obrer dócil i acobardit, hauria creat riqueses a cambi de un salari irrisori i, cuan el meu cos estigués gastat i el meu cerbell embrutat, m´ hagués nat a morir a una cantonada del carrer. Aleshores no hem dirien «bandit cínic», sino «honrat treballador». Valent-se de la adulació, vostés m ´haurien otorgat inclús una medalla al treball. Els capellans prometen un parais als seus estafats; vostés son menys abstractes i per aixó ofereixen un tros de paper moll. Els hi agraeixo molt tanta bondat i tanta gratitut, senyors. Prefereixo ser un cínic conscient dels seus drets que un autómata o una estatua.
Alexandre Marius Jacob
Els obrers es dediquen a dessecar aquest pantà, arranquen la brossa, en una paraula, a netejar el terra: augmenten el seu valor, en fan una propietat més considerable; el valor que hi afegeixen es pagat amb els aliments que els hi proporcionen i, amb la suma dels seus jornals: el valor es converteix en propietat capitalista. Aquesta remuneració és insuficient: el treball dels obrers ha creat un valor; per tant, aquest valor és de la seva propietat. Els obrers no ho han vengut ni ho han cambiat; i tu, capitalista, no ho has guanyat.
Pierre Joseph Proudhon.